Poemes per a la reflexió

Després d'uns dies durs; després de veure com, dos anys de treball s'acaben amb un examen de Sel·lectivitat inexplicable; després de veure que moltes vegades les persones tenen el respecte cap a la resta allà a Sebastopol; després de molts sentiments contradictoris i veure com la vocació que sempre has tingut està en desequilibri, només puc citar certs textos per a la reflexió...

Són uns poemes de Fina Girbés, ma mare, que per a mi, són bàsics per a la vida...

Perdona, disculpa
Perdona, disculpa, 
ai, m’he equivocat, 
jo no pretenia 
de fer-te cap mal. 

Perdona, disculpa, 
dos paraules breus 
que sempre estalvien 
baralles i plets. 

Perdona, disculpa, 
prova-les a dir, 
potser tot millora... 
Seràs més feliç



La veu del silenci
La veu del silenci
em parla per dins,
amb sons invisibles,
missatges succints:

Para't i pensa
abans de parlar, 
que com més t'ho penses,
menys t'has d'enganyar.

La veu del silenci
em dóna consells,
i, quan no l'escolte,
m'equivoque més.


Gràcies

Gràcies és una paraula
que costa ben poquet de dir.

Gràcies, pare; gràcies, mare,
mil, mil gràcies, gràcies mil.


Quan el pare amb tota cura 
et prepara l'entrepà.


Quan la mare t'acompanya
a les classes de repàs.

Gràcies, pare; gràcies, mare,
mil, mil gràcies, gràcies mil.


Gràcies, són set simples lletres
que es diuen en un sospir.


Potser alegren el dia
i fan algú més feliç.


Quan et treuen d'algun dubte
o et donen informació.
Quan trobes respostes amables
que t'ajuden un pilot.


Per què no donar les gràcies,
si és de bona educació?